Història de Llubí
Talaiot
Dins el terme municipal de Llubí s'han localitzat més de 30 jaciments arqueològics de les èpoques pretalaiòtica i talaiòtica, des de coves naturals i artificials o d'enterrament fins a poblats talaiòtics com el dels Racons, tot això demostra un poblament molt recent de les nostres terres (cap al 2000 aC). posteriorment a Llubí es succeïren les cultures romana i àrab. De les primeres s'ha trobat monedes i inscripcions als mateixos poblats talaiòtics i també darrerament es descobrires les restes d'una vil·la -explotació agrària- romana a Son Mulet just a la partió entre Maria i Llubí, per Son Llompart i Son Gili. De la dominació musulmana destaquen les canalitzacions subterrànies o "qanats" de la zona de Sa Cleda i la referència llegendària a un castell musulmà dins el nucli urbà de que funs avui no se'n han trobat notícies.
Murada talaòtica
Amb la conquesta catalana del rei Jaume I el 1229, tot el districte
musulmà de MURUH -incloïa a més de Llubí els actuals
municipis de Muro, Santa Margalida i Maria de la Salut- després del repartiment
correspongué a Ponç Hug, comte d'Empúries, que en cedí
una part -les terres llubineres- a Bernat Descoll, abat de Sant Feliu de Guixols.
Ja en el segle XIII-XIV s'aixecà una capella en honor a aquest sant,
el qual avui encara continua essent el nostre patró. Els territoris llubiners
foren coneguts fins al segle XIX amb el nom de CASTELL LLUBÍ i administrativament
estigueren lligats a Muro fins a la seva independència o segregació
municipal que passa per tres fases fins a ser definitiva: 1812-1814, 1820-1823
(trienni liberal) i la definitiva del 1836. A la universitat o ajuntament de
Muro sempre hi va haver algun jurat de Castell Llubí i a més des
del segle XVII l'església de Llubí fou constituïda en vicaria
"incapite" i això ja suposà un cert grau d'autonomia:
tenia un districte territorial propi i el dret a administrar directament els
sagraments -baptisme, matrimoni o unció dels malalts- a la capella de
Llubí.
L'economia llubinera sempre ha estat eminentment agrícola amb cultius
de secà i des del segle XVI fou important la vinya, pareix que no fou
fins a fins al segle XIX quan s'introduí de manera massiva l'ametller
i les tàperes, també en aquest període i durant gran part
del segle XX la indústria conservera i de licors ha estat molt desenvolupada,
malgrat tot en aquest període existí tot un moviment migratori
cap a Amèrica.
Casa senyorial. S.XX
El liberalisme decimonònic dugué a Llubí i a les Illes Balears a seguir els dictàmens i l'evolució política dictada des dels principis centralistes així es passa pels conflictes entre lliberals i absolutistes el primer terç des segle XIX, la consolidació dels liberalisme conservador representat pel maurisme fins a la II República i Guerra Civil. Durant el franquisme els cinquanta foren els anys de les grans transformacions urbanístiques i l'etapa democràtica s'ha vista determinada pel predomini d'opcions conservadores.